18.12.09

Divendres passat, vaig anar per tercer cop i últim cop del 2009 amb les formigues.
Vam preparar la classe abans d’anar a buscar a les formigues.
Vam muntar una torre que han de tirar els nens com a signe de que la classe comença i poden anar a jugar.
Després d’anar-los a buscar, després de que es posessin els mitjons i tot, van tirar la torre i van començar a jugar i a saltar.
L’Ibay no s’havia tret les sabates i no hi havia forma d’aconseguir-ho.
L’Adrià aquell dia estava molt entremaliat i va pegar a uns quants nens i nenes de la classe. Però cap es va queixar tant com la Nora, que quan la vaig anar a aixecar del terra, va voler pujar a sobre meu i no em va voler deixar anar fins que va parar de plorar.
Aquell dia va ser el primer dia que vaig conèixer realment a alguns.
L’Ibay és un nen molt educat i callat que no vol saltar ni jugar.
La Nora és la més petiteta, una nena molt maca, molt fràgil, que tampoc li agrada jugar ni saltar. I que a cada classe està amb mi i m’explica coses.
La Marta és una nena que es mostra molt simpàtica i que sempre que em veu és queda al·lucinant i em somriu.
La Mariane, és una nena molt i molt mugudeta i entremaliada. La nena més desobedient de tota la classe.
L’Isan, és un nen molt maco que sempre em diu hola quan em veu i que l’altre dia es va fer mal i vaig anar a acompanyar-lo al lavabo.
L’Adrià és un nen molt entremaliat que sempre juga amb en Pau, que encara no he tingut temps de coneixe’l.
La Fatima és una nena maquíssima i molt calladeta.
I molts altres nens i nenes que encara no he acabat de conèixer del tot bé, com la Elena, la Yolanda, l’Ian…
Espero que amb el que queda de curs, ens acabem de conèixer les formigues i jo.

11.12.09

Divendres passat va ser el segon dia amb les formigues.
Primer vaig anar a la classe de psicomotricitat, on el Juan Antonio em va explicar que aquell dia farien racons, os sigui, que vam distribuir la classe de manera que uns juguessin a fer construccions amb peces dures (fusta), construccions amb peces toves (coixins), un altre racó era el de disfressar-se i jugar a pares i a mares o a qualsevol cosa d’aquestes i l’últim que eren dues construccions grogues, petites on els nens podien escalar…
El Juan Antonio em va explicar que hi ha un nen que es diu Ibay que no vol treure’s les sabates.
Quan vam acabar de muntar-ho tot va manar a buscar a les formigues i quan es van acabar de treure les sabates i es van posar els mitjons, van començar a jugar.
Des de un principi els nens es van repartir en els racons. I des de aquell moment ja veus com els nens que no volen saltar s’enván directament a fer construccions, I que els més mugudets van a saltar pels matalassos.
L’Ibay no va treure’s les sabates en tota l’estona, però es va mostrar molt simpàtic.
I la Nora va estar molt estona de l’hora i mitja que estic amb ells enganxada a mi.
I va arribar el final del dia. Vam haver de recollir-ho tot i vam fer una rotllana on cada nen havia d’explicar el que havia fet aquell dia.
Quan vam acabar, es van posar les sabates, van anar a la seva classe i ens vam despedir fins al proper divendres.

Primer dia amb les Formigues

Divendres passat, dia 4, va ser el primer dia amb les formigues. El Juan Antonio, l’encarregat de l’aula de psicomotricitat, em va ensenyar i explicar una mica com anava tot, que era el que havia de fer. I bé, després de que m’expliqués tot, vam anar a buscar a la Roser, la professora, que estava amb els nens i ens els vam emportar a la classe. L’objectiu més que res en aquesta edat es deixar que els nens intentin fer el màxim de coses tot sols. Llavors al principi que s’han de treure les sabates i posar-se els mitjons, hem de deixar que ho facin sols i si realment no poden fer-ho, ajudar-los, però hem d’intentar deixar que s’espavilin una mica, fins el punt que realment no poden.
La classe de les formigues em va agradar, ja que hi han nenes que no són d’aquí, i com també m’agrada estar amb nens d’altres llocs, em va perfecte.
Ja el primer dia algunes nenes es van mostrar molt sociables amb mi, i un nen que es va fer mal va acudir a mi plorant. Em vaig sentir molt bé amb el grup i em va encantar veure’ls jugar, saltar, riure, fer de cavallers, i veure com de bé s’ho passen. Tinc ganes ja de tornar-hi a anar per poder estar amb ells.

Introducció

El dia 27, va ser el primer dia que vaig anar a La Tordera, per començar el projecte de les escoles.
Bé, abans de tot, m’agradaria dir que he triat fer aquest projecte perquè els nens m’encanten, m’aficiona estar amb ells, ensenya’ls-hi coses noves, explica’ls-hi contes, històries... Poder ajudar-los i estar amb ells sempre que hi hagi la necessitat. Els nens realment m’encanten, veure com són, com és un nen a aquesta edat, les coses que aprenen... per això vaig triar fer aquest projecte, perquè ja que es presentava l’oportunitat, per què no aprofitar-la?
Ens van deixar triar la classe a la qual volíem anar. Primer em vaig quedar amb la idea d’anar a la classe de nens nouvinguts o nens que els hi costa més aprendre que als altres, o tenen algun problema. Però només era dimecres, i jo dimecres no puc anar-hi. Així que vaig decidir anar a la classe de P3, a psicomotricitat, ja que m’encanten els nens petits, i com aquesta edat és una edat molt crítica, on els nens comencen a aprendre a fer les coses sols i a més a més és el primer any de l’escola primària, vaig decidir immediatament que volia anar a classe de P3, les formigues.
Tenia ganes de començar al moment i poder anar a veure la classe que em tocava. Així que em van portar fins a la classe de les formigues, i em van dir que el proper divendres començava.