18.12.09

Divendres passat, vaig anar per tercer cop i últim cop del 2009 amb les formigues.
Vam preparar la classe abans d’anar a buscar a les formigues.
Vam muntar una torre que han de tirar els nens com a signe de que la classe comença i poden anar a jugar.
Després d’anar-los a buscar, després de que es posessin els mitjons i tot, van tirar la torre i van començar a jugar i a saltar.
L’Ibay no s’havia tret les sabates i no hi havia forma d’aconseguir-ho.
L’Adrià aquell dia estava molt entremaliat i va pegar a uns quants nens i nenes de la classe. Però cap es va queixar tant com la Nora, que quan la vaig anar a aixecar del terra, va voler pujar a sobre meu i no em va voler deixar anar fins que va parar de plorar.
Aquell dia va ser el primer dia que vaig conèixer realment a alguns.
L’Ibay és un nen molt educat i callat que no vol saltar ni jugar.
La Nora és la més petiteta, una nena molt maca, molt fràgil, que tampoc li agrada jugar ni saltar. I que a cada classe està amb mi i m’explica coses.
La Marta és una nena que es mostra molt simpàtica i que sempre que em veu és queda al·lucinant i em somriu.
La Mariane, és una nena molt i molt mugudeta i entremaliada. La nena més desobedient de tota la classe.
L’Isan, és un nen molt maco que sempre em diu hola quan em veu i que l’altre dia es va fer mal i vaig anar a acompanyar-lo al lavabo.
L’Adrià és un nen molt entremaliat que sempre juga amb en Pau, que encara no he tingut temps de coneixe’l.
La Fatima és una nena maquíssima i molt calladeta.
I molts altres nens i nenes que encara no he acabat de conèixer del tot bé, com la Elena, la Yolanda, l’Ian…
Espero que amb el que queda de curs, ens acabem de conèixer les formigues i jo.