Últim dia amb les formigues i festa

El passat divendres dia 21, va ser el meu últim dia amb les formigues.
Aquell dia va venir la mare de la Marta, que és massatgista, i els va fer massatges a gairebé tots els nens, menys a dos o 4 que no volien fer-se’ls, com l’Ibai que es negava rotundament i quan li hem insistit una mica s’ha posat a plorar, però per altra banda a casa seva si que li fan massatges i cap problema, però en canvi aquí no vol. També es feien massatges entre ells. I n’hi havien que els agradava fer massatges, i n’hi havien que no.
Primer de tot els nens es van treure les sabates i es van posar els mitjons. Aquell dia la Nora es va oblidar de venir a psicomotricitat i se’n va anar amb l’altre meitat de les formigues i al final de la classe va arribar i només va poder estar escoltant el que havien fet tots els nens.
Jo vaig estar tota l’estona per allà jugant amb els nens que no es feien massatges. Vaig ajudar a pujar als gronxadors, vaig estar en un tobogan que havíem fet amb les espatlleres, per controlar que ningun nen caigués de costat i que no pugessin tots a la vegada perquè sinó segur que un queia al terra, així que anaven d’un en un i es tirava un i baixava i després un altre i així successivament. També vaig posar capes i vestits als que m’ho demanaven i vaig estar mirant així la classe una mica per sobre, mirant a tots i cada un d’ells, ja que volia disfrutar del meu últim dia amb aquestes persones excel•lents.
Al finalitzar la classe, cada nen va explicar el que havia fet aquell dia, si s’havia fet massatges, si havia fet massatges a algú, què li havia agradat mes…
I al final, quan tots han dit el que havien fet, la Roser i uns quants mes han vingut amb una cartolina de regal. M’ha emocionat molt, i encara que soc una persona molt sensible i que a la mínima m’emociono, m’he aguantat. Era una cartolina rosa amb unes quantes fotos i amb uns dibuixos que havien fet ells que se suposava que era jo. M’ha encantat moltíssim i després cada un d’ells ha vingut a fer-me un petó.
Ens hem despedit i he parlat amb la Roser per dir-li que els volia fer un regal i tot aixo i que el proper divendres aniria per dona’ls-hi, però no m’ha donat temps, així que hi aniré el següent.

El passat dimecres dia 26, han vingut alguns nens de la Tordera i altres escoles a l’institut. Les formigues no han pogut venir perquè son petits encara però igualment he anat a la festa per col•laborar. Els hem preparat una gimcana (maquillatge, buscar sugos, depilar un globos, agafar filipinos amb al boca i sense mans, entre altres) i després les alumnes que havien fet el projecte de les danses del mon, han ballat dos balls. Al finalitzar l’activitat hem tret un pica-pica. Ha estat bé, hem conegut a molts nens i he maquillat a princeses i spidermans.
M’hagués encantat que vinguessin les formigues, però no ha pogut ser, així que el proper divendres 4 m’hi passaré per dona’ls-hi el meu regal, que serà si pot ser, un llibre inventat per mi on cada personatge serà cada un de les formigues.
I aquí finalitza el meu bloc i el meu projecte, he disfrutat molt i jo votaria a que seguís endavant, perquè la gent en surt entusiasmada.
P.D:totes aquestes imatges formen part del regal que m'han fet.

14.05.10

Avui no hem fet classe de psicomotricitat, gairebé. Perquè he hagut
d’anar a dalt on estaven reunits tots els alumnes que fan aquest
projecte, juntament amb el nostre director d’institut, l’Alex, la
directora de la Tordera, la Sonia, i per últim la Jessica.
Cadascun de nosaltres ha hagut d’explicar la seva experiència, el que
li havia agradat, el que no, el que havia fet...
Després hem hagut d’omplir una enquesta que parlava més o menys del
mateix, la nostra valoració personal.
Finalment hem acabat parlant de les activitat que havíem de fer ara,
ja que el dia 26 alguns alumnes de la Tordera vindran al nostre
institut i volem prepara’ls-hi una activitat.
Quedava mitja hora per acabar, per les 5, i quan hem acabat de parlar,
hem anat tots a la classe, on he pogut estar mitja horeta amb les
formigues. Han estat jugant una estoneta, i després en Juan Antonio
els ha dit que es posessin en un matalàs perquè posaria una musiqueta
tranquila, llavors, l’Ibai ha dit que no apagués les llums i hem
apagat només una llum, per raons que després explicaré.
Després els nens s’han tret els mitjons, s’han posat les sabates, i
han anat tots a la classe.
Quan en Juan Antoio i jo estàvem recollint la classe, m’ha explicat
que al principi de la classe, volia fer una activitat amb ells i ha
hagut de tancar els llums, però l’Ibai no ha volgut, i s’ha posat a
plorar perquè no volia les llums tancades, per això a la segona
vegada, hem tancat només una llum.
Però es molt estrany perquè no volia treure les sabates, l’altre dia no volia que li féssim massatges i tampoc vol que apaguin la llum... perquè a més a més, no es que et digui que no però amb una mica de flexibilitat, sinó que et diu que no, amb molta serietat,
perquè si ho fas, es posa a plorar.
Però suposo que son coses d’infància, amb l’edat s’aniran passant.

7.05.10

El passat divendres, vaig tornar a anar amb les formigues.
Va ser un dia normal, però al principi vam deixar que els nens es
treiessin les sabates i es posessin els mitjons tot sols, per veure com
s’apanyaven. I una vegada havien acabat, havíem de mirar que els
tinguessin ben posats i llavors ja podien entrar.
Vam jugar normal, com cada dia, vaig estar molt a les estructures,
perquè tots volien pujar-hi i havia d’estar molt atenta a cadascun
d’ells perquè no posessin un peu malament i caiguessin, així que els
hi havia de dir que anessin d’un en un per si a cas. La Fatima i
l’Ibai, pujaven i saltaven perfectament, i no es queien mai. En canvi
els altres no sabien com fer per posar els peus correctament per no
haver de caure, i quan venia jo i em posava al seu costat m’agafaven i
es deixaven anar, llavors els havia d’ajudar a posar correctament els
peus per arribar a dalt i tornar a baixar.
Ara sempre, o almenys la majoria de vegades, quan els nens fan alguna
cosa que per ells es molt forta o especial, o diferent del que fan
normalment, ja diuen: “Joana, Joana, mira el que faig ehh”. I quan ja
ho han fet, els hi dic: “Molt be, molt be”. I després tornen a fer-ho
i si no son ells, uns altres, perquè els feliciti. I una vegada han
acabat amb mi, van al Juan Antonio o a la Roser.
Al final de la classe, quan hem acabat de recollir, en Juan Antonio ha
tret unes pilotetes per fer massatges, i ens han repartit amb grups de
dos, per fer massatges mútuament, jo li he fet a en Pau Bosque, que
volia més fer-los ell, que no que li fecin.
Per altra banda, l’Ibai s’ha negat a que li facin massatges, i deia
que noi que no, i que no...Passava el mateix amb el tema de que no
volia treure’s les sabates, ara no vol que li fem massatges...
Finalment a arribat l’hora de marxar, hem sortit de classe i han
arribat els pares.

30.4.10

El passat divendres vaig retornar a la Tordera, com cada divendres.
Aquell dia vam fer una classe totalment diferent a las que feiem normalment. Primer de tot amb en Juan Antonio vam distribuir matalassos, coixins, roba, espatlleres, estructures… i després em va ensenyar que els nens estaven pintant un cuadre molt gran i que la meitat del grup de les formigues l’havia començat i ara l’altre meitat l’havia d’acabar.
Així que vam anar a buscar a les formigues. Aquell dia la Roser no podia ser-hi i vam agafar als nens i els vam distribuir els mitjons. Es van treure les sabates i es van posar els mitjons i un cop tot posat van entrar a dintre on en Juan Antonio els hi va explicar el que havien de fer en aquella classe.
Es van triar tres pintures: marró, vermell i rosa. I a partir d’aquí anaven venint de tres en tres mentre els altres nens estaven als matalassos i es van posar a pintar. Pintaven amb les mans, que les tenien plenes de pintura. I anaven posant-hi mans o els dits.
Va estar molt bé. Alguns es van embrutar força però era pintura fàcil de treure. Aquell dia feia molta calor i vam haver de treure molts jerseis perquè els nens estaven suant molt. A més a més a la classe de psicomotricitat hi entra el Sol de ple.
La Nora aquell dia es va comportar amb molta normalitat, estava molt esverada i no parava de moure’s.
I els nens també estaven molt mogudets, vaig haver de crida’ls-hi molt l’atenció perquè amb el calor suposo que anaven a mil per hora. Finalment cadascú va haver d’explicar el que havia fet i amb el color que havia pintat el cuadre.
Es van treure mitjons, es van posar sabates i cap a casa i fins divendres que ve.
Aquell dia vaig portar la càmera, el que passa es que era justament un dia en que uns quants estaven pintant i no vaig poder fe’ls-hi fotos a tots junts, però bueno, les penjo tot seguit.

Sant Jordi amb les formigues

El passat divendres, el dia de Sant Jordi, no vam fer psicomotricitat, ja que l’escola havia preparat una activitat per fer. Aquesta activitat consistia en un conte que havien preparat els alumnes de tota l’escola amb els seus professors corresponents. On P3 començava i 6è acabava el conte. Feien un trosset de conte cada classe de la Tordera i aquell divendres vam ajuntar-nos tota l’escola al gimnàs, la tutora de cada classe llegia el fragment de conte que havia escrit, el següent tutor el seguiment i així continuament.
No vaig estar gaire amb les formigues, ja que totes estaven escoltant molt atentament el conte que havien escrit entre tota l’escola. Finalment, al acabar, vam tornar a la classe fins que els van venir a buscar.

16.4.10

Avui dia 16, quan he arribat, m’he posat a fer la torre, una vegada acabada la distribució de la classe, hem anat a fora a buscar a les formigues que s’han tret les sabates i posat els mitjons molt perfectament.
Aquesta vegada hem incorporat els xurros i les cordes, perquè els nens puguin jugar.
Han estat saltant, jugant amb les cordes, amb els xurros, als tobogans, a d’iglú, amb les disfresses…
Després d’acompanyar a la Lara i a la Fatima al labavo, en Juan Antonio m’ha dit que agafés unes pilotetes per fer uns quants massatges als nens. Al principi han vingut 5 o 6 nens però s’han cansat de seguida, i la única que s’ha quedat tota l’estona fins que ha sigut hora de recollir, ha sigut la Fatima, no volia marxar, estava molt relaxada, casi adormida.
Però ha arribat la hora de recollir i la majoria s’han posat a recollir. Però la classe encara no s’havia acabat, després de recollir-ho tot, en Juan Antonio ha tret 3 caixes amb peces de fusta per poder fer construccions, alguns han fet cases, altres torres, també un poble o fins i tot un sol solet.
Pero finalment ha arriabat la hora de marxar i s’han tret els mitjons i s’han posat les sabates per despedir-se i marxar a les seves cases.

9.4.10

El passat divendres dia 9 vaig retornar a la rutina d’anar a jugar amb les formigues. Quan vaig arribar, la Roser em va dir que en Juan Antonio s’havia posat malalt així que vaig haver de muntar la classe jo. Després de distribuir les estructures, els matalassos, les disfresses i la torre, vaig sortir al passadís on els nens s’estaven treien sabates i posant mitjons.
Finalment van entrar a la classe i després de tirar la torre es van posar a jugar.
La Nora ja des de un principi es va posar a plorar. La Roser i jo vam estar parlant d’ella, perquè sempre intenta fer aquestes cridades d’atenció i no sabem el perquè. Perquè el que ella vol es que tothom estigui pendent d’ella en tot moment, i li donem tot el que ella vulgui, però no en sabem el motiu. Així que després d’estar tota l’estona plorant la vam incitar perquè vingués una estona a jugar als gronxadors on va semblar que s’ho passés perfectament, ja que se la veia riallera.
Per altra banda, em vaig passar tota l’hora amb les teles, disfresses i roba, disfrassant-los de pirates, princeses, cavallers… La Marianne, una nena musulmana, em va fer posar-li unes capes pel voltant del seu cap i va quedar preciosa, semblava una dona de la seva religió, que sempre van vestides amb túniques i peces de roba per tot el cos.
Al acabar la classe, els nens ens van explicar una cosa que havien jugat.
Quan va ser hora d’anar-se’n, van venir els pares i tots van marxar a casa seva.

26.3.10

El passat divendres 26 vaig anar a veure a les formigues per últim cop abans de les vacances de setmana santa. Quan vaig arribar en Juan Antonio estava enganxant unes fletxes pel pati, així que em vaig quedar ajudant-lo a enganxar-les. Un cop enganxades totes les fletxes, vam entrar a l’escola on els nens estaven esperant a la vella quaresma per poder tallar-li les dos ultimes cames que encara li quedaven. Després de tallar-li ens va explicar que havia preparat una gimcana per a tots, i que cada curs havia de seguir les fletxes d’un determinat color, las de P-3 eren de color blau. Després d’explica’ls-hi als nens el que anàvem a fer, vam començar a seguir les fletxes blaves i de tant en quan ens anàvem trobant unes petites proves per fer. La primera era ballar un ball, la segona i la tercera, dues endevinalles. Durant tota la gimcana la Nora es va estar queixant de que tenia fred, però la Roser em deia que simplement era perquè volia una mica d’atenció. Però després va començar a dir que tenia pipi i no parava d’insistir i insistir, així que finalment una professora em va dir que l’acompanyes al lavabo, però un cop dintre li vaig dir que s’assegués i em va dir que no, que no tenia pipi. Encara no sabem perquè però la Nora sempre busca cridades d’atenció, que la gent li faci cas, que estiguin a sobre seu, i sobretot ara que sap que també em te a mi, em ve a buscar. Finalment vam arribar a un tobogan, on hi vam torbar dos conills de xocolata, tots entusiasmats van tornar a la classe on es van menjar la xocalata encantats.

19.3.10

Un altre cop, vaig a veure a les formigues, que m’esperen amb moltes ganes de jugar pels matalassos, el que passa és que abans de tot ens toca anar a tallar una altra cama a la vella quaresma. Aquell dia els nens estan molt esverats i la vella quaresma s’emprenya una mica i al final no els dóna res de menjar. Però els nens comencen a fer cas, callen i reben alguna cosa per menjar al finalitzar les classes.
Quan ja han acabat anem tots a la classe de psico i fem una altra classe normal, amb la caiguda de la torre i els matalssos i coixins per jugar.
Però quan arriba l’hora de recollir, no recullen tots. Alguns segueixen jugant mentre els seus companys recullen. Llavors al finalitzar la classe ens hem posat a parlar, perquè no pot ser que juguin i després no recullin aquell material que han utilitzat. Però això és una cosa difícil i s’haurà de repetir molts cops perquè els nens entenguin la importància de recollir, perquè si utilitzes una cosa, després l’has de guardar.
Finalment, ens hem tret mitjons, ens hem posat sabates i hem marxat tots capa a casa.

12.3.10

El passat divendres, va ser un divendres normal com els de sempre. Primer de tot vam anar tots a veure a la Vella Quaresma, a la qual encara havien de tallar unes quantes cames. Li vam tallar una i ens va donar alguna cosa per menjar. Llavors després ens vam dirigir cap a psico amb en Juan Antonio. Com que la classe ja la teneiem preparada, només va fer falta treure’s les sabates i posar-se els mitjons de psico i poc després, va començar la classe.
Com cada divendres em començat tirant la torre, ens em posat radera i quan em dit: formigues (la paraula màgica), els nens han vingut corrents i l’han tirat.
He estat una mica amb tots. A alguns els hi posava la capa i els disfrassava, a altres els ajudava a pujar als gronxadors, també els mirava una mica mentre pujaven per les estructures ja que hi han alguns que encara els hi costa i poden caure i fer-se mal.
Després ha arribat la hora de recollir, i quan em acabat ens em tret mitjons, ens em posat sabates i em anat tots cap a casa, ja que no ha donat temps perquè cadascú expliqués el que havia fet durant la classe.

5.3.10

Com cada divendres, el dia 5 vaig anar a la classe de les formigues un altre cop.
Abans de res vam anar a tallar la cama a la vella quaresma, aquesta vegada havien decidit que la tallaríem abans de començar les classes, així que d’ara en endavant abans de començar psico haurem d’anar a tallar la cama de la vella quaresma.
Aquell cop tornava a portar la càmera a veure si aquesta vegada me’n recordava de fer-ne.
Després de preparar la classe per a les formigues, les vam anar a buscar i la Roser ens va dir que aquell dia ella no podria ser-hi perquè tenia que ocupar-se de l’altre meitat de la classe. Així que les formigues van venir, es van treure les sabates i es van posar els mitjons de psico.
Va ser un dia normal, com tots els altres els nens van estar jugant amb una mena de tobogan que havíem construït on no parava de pujar-hi tothom i tots volien pujar-hi a la vegada, cosa que no podia ser, ja que es podrien arribar a fer mal.
Mentre jugaven vaig aprofitar per agafar la meva càmera i començar a fer unes quantes fotos. No vaig poder fer-ne moltes perquè no podia perdre de vista als nens ja que aquella vegada nomes érem en Juan Antonio i jo.
Al final de la classe en Juan Antonio va treure com una mena de manta on s’hi posaven a sota amb la qual els nens van disfrutar molt jugant-hi.

26.02.10

El passat divendres dia 26, vaig emprendre el meu camí cap a la Tordera.
Quan vaig arribar vaig entrar a la classe de psico per preparar-la.
Quan vam haver acabat, vam anar a a buscar a les formigues per poder començar la classe. Es van anar traient sabates i posant mitjons de psico.
Va ser una classe normal, com la de cada divendres.
Van tirar la torre i es van posar a jugar. Vaig estar una estona als gronxadors, a les estructures, també vaig anar un parell de cops al lavabo amb els nens que havien de fer les seves necessitats..
Al final de la classe vam fer una rotllana cada alumne havia d’explicar el que mes li havia agradat fer a psico. La majoria explicaven 2 o 3 coses. I els dèiem: no només una. Pero insistien en: a mi m’ha agradat…. Pero despres…
I ja no hi havia qui els pares.
Quan tots van haver explicat alguna cosa, ens vam aixecar per anar a tallar la cama a la vella quaresma.
La vella quaresma els va donar un paquet de galetes que els nens es van menjar encantats.
Finalment els pares van arribar i ens vam dir adéu.
Ja fa unes setmanes que porto la càmera a l’escola i mai me’n recordo de fer fotos. El temps passa molt ràpid i t’ho passes tan be, ajudant-los i veient com juguen que te n’oblides de que has portat la càmera.
A veure si el pròxim divendres m’enrecordo de fer fotos, perquè es que torno a casa amb la càmera buida.

19.02.10

I un altre cop, com cada divendres vaig anar a la Tordera.
Nomes arribar la Roser em va dir que en Juan Antonio no havia vingut i que havia de preparar la classe de psico jo.
Així que vaig muntar la torre del començament de la classe, també vaig fer un tobogan i altres coses.
Quan vaig haver acabat les formigues van venir i es van treure les sabates per posar-se els mitjons.
No vaig haver de posar cap mitjó, simplement en vaig girar algun mal posat.
Aquell dia la que mes em va sorprendre va ser la Nora. Mai s’havia posat els mitjons sola i aquell dia se’ls va posar sense cap problema.
Em vaig quedar una estona mes per ajudar a l’Adrià que mai es posa els mitjons. Li vaig explicar com s’havia de fer, ja que si ho feia jo, mai aprendria.
Així que finalment vam iniciar la classe amb la caiguda de la torre.
Quan la van haver tirat, van començar a jugar.
Aquell dia molts nens acudien a mi i em demanaven coses, com pujar-los als gronxadors.
La Nora, com ja he dit abans, estava molt diferent, estava més gran, ja no era la nena vergonyosa, que no s’atrevia a res i fràgil, no, ara ja era una nena mes gran i es deixava anar amb tot i no tenia vergonya de res, perquè saltava per la classe sense entrebancar-se amb cap obstacle que li impedís avançar.
Vam plegar una estona abans ja que els nens havien d’anar a tallar una cama a la vella quaresma.
Vam cantar la cançó de la vella quaresma i els van donar unes patates fregides per repartir per la classe.
Després que es mengessin les patates van venir els pares i ens vam despedir fins al proper divendres.

carnaval amb les formigues

El passat divendres dia 12, vaig tornar a la Tordera.
Com era dia de carnaval, tots els alumnes anaven disfressats i no vam fer psico.
Així que vam estar una estona totes les formigues a la rotllana, parlant del que anàvem a fer.
Així que al cap d’una estona, vam sortir a la pista on ja hi havien tots els alumnes de l’escola. Havien muntat un escenari, i hi havia vingut una orquestra que va fer ballar als nens durant tota la tarda.
Tots els alumnes desfruitaven ballant les seves cançons que deien, per exemple que agafessin una parella, que es toquessin el nas, que ballessin un vals, que saltessin…
Les formigues estaven embovades amb la orquestra i no ballaven tant com els altres alumnes de l’escola.
Va estar molt divertit i els nens s’ho van passar d’allò mes bé.
Vam marxar una estona abans ja que havien d’anar a la classe per repartir espases o pistoles que podien ser perillosos si els nens els portaven amunt i avall.
Finalment van arribar els pares i ens vam despedir fins al pròxim divendres.

5.02.10

El passat divendres quan vaig arribar la Roser em va dir que no hi hauria classe de psicomotricitat, ja que aquella tarda venia el Consell del Bull, format per pares dels nens de la Tordera. I aquests passaven per cada classe i feien unes brometes durant 2 minuts. La Roser em va dir que em quedés amb ells per així poder-la ajudar juntament amb l’altre professora de les formigues. Aquell dia en David havia portat una joguina que va passar per la rotllana de la classe, o sigui per tot els nens que miraven atentament aquell petit artefacte. En acabar els nens van anar al lavabo i a veure aigua. Després la Roser va dibuixar unes antenes a cada nen. Estaven entusiasmats de ser unes formigues. A la Roser se li va ocorre agafar confeti. Vam repartir el confeti als nens per quan arribés el Consell del Bull tirar-li per sobre. De sobte van entrar, van arribar. Alguns nens van saltar entusiàstics i van tirar el confeti, altres que simplement es van quedar embovats sense saber ben bé que fer, altres ploraven... Després vam agafar les jaquetes i vam sortir a fora on estaven tots els cursos esperant que el consell del bull parlés davant d’ells i els digués quatre coses. La Nora no parava de plorar des de la classe que seguia plorant i no va parar fins que no es va acabar tot, que li vaig dir que ja havien marxat que no es preocupés que aquestes persones eren bones i que estaven allà per fer riure als nens, i que ara tornàvem a la classe per marxar a casa. Llavors em va mirar i va parar de plorar.
El Consell del Bull va posar 5 consignes o condicions per a cada dia. Com per exemple: El dilluns tots els nens tenen que venir amb unes ulleres negres pintades a la cara, el dimarts amb uns pantalons blaus i una camiseta del pare o de la mare, el dimecres havien de portar un pitet, el dijous un barret i l’últim dia, el divendres han de venir disfressats.
Quan va acabar el discurs vam estar ballant una estona fins que vam tornar a entrar a la classe.
El pròxim divendres és carnestoltes així que aniré a veure de que van disfressats les formigues, ja que encara no m’ho han explicat.

29.01.10

El passat divendres 29 vaig emprendre el meu camí rutinari cap a la Tordera. E Juan Antonio i jo vam muntar la classe. Jo vaig muntar la torre de cada classe i ell va muntar la resta. Quan va ser l’hora, vam anar a buscar als nens a la seva classe, ens vam treure les sabates, ens vam posar els mitjons de psico i vam començar la classe després de tirar la torre.
Vam estar jugant per allà mentre els nens es disfressaven i jugaven a cavallers amb un coixí que feia de cavall i una pica d’espasa. També vam muntar una casa on l’Adrià, que és un nen molt entremaliat que té molta imaginació amb una corda i un coixí va crear el seu propi gos, i el treia a passejar i tot. Finalment dos dels seus companys, l’Ian i en Blai, van fer de gossos també. La Nora allunyant tota aquella por i fragilitat que té normalment, va jugar molt per allà, amb les estructures, amb les cordes, amb els coixins...
Aquell dia també vam tenir una sorpresa, ja que va venir l’Ibay i per sorpresa nostre, es va treure les sabates i es va posar els mitjons com si sempre ho hagués fet. Al final de la classe vam estar jugant una estona junts amb la pilota. I ell no parava de riure, perquè jo feia veure que li tirava i en realitat no ho feia i ell vinga a riure.
També vaig estar una mica amb la Marta, que li encanta gronxar-se i sempre que pot ho fa. El que passa es que normalment es pot gronxar sola i ho fa de meravella. Però l’altre dia no podia i no es gronxava sola, l’havien de gronxar. I em va dir que no sap perquè, però ja no pot gronxar-se sola.
Aquell dia, en finalitzar la classe i després d’haver recollit tot, els nens havien de dibuixar en un full el que havien fet a psicomotricitat, i al que havien jugat, i després dir-ho als professors o a mi, per poder-ho escriure. M’encanta com dibuixen els nens, com amb un pal, el dibuix es converteix en una pilota. I amb 5 pals més ja és una estructura. Sempre m’ha agradat veure aquesta imaginació que tenen, l’art de dibuixar, m’encanta. I com, imprudentment es passen de la ratlla sense tenir cap mena de mania de la petita línia que sobresurt del dibuix. Com amb tres petites pintades s’han creat la seva pròpia classe de psicomotricitat.

22.01.10

El passat dia 22 com cada divendres vaig anar a la Tordera a passar un altre tarda amb les formigues. Quan vaig arribar la classe ja estava muntada així que en Juan Antonio i jo vam estar esperant les formigues per començar la classe.
La classe de les formigues està separada en dos grups, i els dimecres mitja classe fa psicomotricitat i l’altre meitat la fa divendres amb mi. Jo tinc el grup groc.
Doncs aquell dia la Roser ens va dir que havien faltat bastants del grup groc i si s’hi podien afegir l’altre meitat del grup. Així que aquell dia vam fer una classe de molts nens. Els nens jugaven a que eren cavallers i es posaven una capa i amb una pica feien veure que era la seva espasa i finalment amb un coixí es muntaven el seu propi cavall imaginari. La Marta com sempre, estava als gronxadors amb les seves amigues. I tots feien el seu propi joc.
Aquell dia vaig estar amb un nen de l’altre grup que es va voler muntar un cau de formigues, un formiguer. Però clar tots els nens quan passaven sense voler, li destrossaven el cau i ell s’enfadava i plorava. Així que li vaig dir que féssim el cau una mica més apartat, on els nens no el destruïssin. Al principi va tenir èxit, i ell estava allà amagat sota els coixins en els seu “cau”. Però els nens se’n van adonar i de seguida van voler jugar amb ell. I aquí es va crear el problema, ja que ell volia el seu cau per ell sol. Així que després d’una estona de plorar i plorar li vaig dir que entre tots els nens muntessin un cau que servís per a totes les formigues, ja que en un cau les formigues no viuen soles. Després de convence’l van començar a muntar i tot va anar molt millor.
Aquell dia va faltar l’Ibay i no vam poder veure si es treia les sebates o no. Així que esperem que el pròxim dia vingui per poder veure si el que vingués la seva mare va funcionar només per aquell dia o per tots els que estan venint després.

15.01.10

Ahir vaig passar un dia més amb les formigues.
Vam muntar la classe de la mateixa manera que l’altre vagada.
Va ser un divendres diferent perquè dos dels alumnes van canviar per complet en les coses que feien habitualment.
Primer de tot, va venir la mare de l’Ibay, el nen que no vol treure’s les sabates. I va ser seure al terra i començar a treure-se-les. Em vaig quedar molt parada ja que encara no l’havia vist mai treient-se les sabates. Vaig poder veure com disfrutava saltant per les colxonetes, saltant per tota la classe, pujar per una rampa… coses que encara mai l’havia vist fer. Era un altre, se’l veia molt feliç. Ara falta veure si el pròxim dia que no vindrà la seva mare, podrà saltar i jugar com ho va fer ahir.
Per altra banda, la Nora, la nena més petita de la classe va fer un canvi radical amb les coses que fa cada dia. Si, seguia enganxada a mi, però ella sempre es quedava jugant soleta, a coses que no suposaven moure’s d’on era. Però ahir va canviar totalment la seva forma de jugar, i jugava amb els altres nens, pujava tranquil·lament i sense parar per la rampa amb ajuda meva, ja que li costa una mica fer tot el que els altres nens fan sense problema, també saltava per allà i tenia una independència que mai havia tingut durant aquelles classes.
Fins i tot, quan vam fer la rotllana per explicar el que haviem fet, va aixecar la mà i ho va dir sense cap mena de problema..
Ahir va ser un dia diferent i vaig poder comprovar que els nens amb una mica d’ajuda se’n surten de les coses que no haurien de fer i ho acaben fen. Encara que comporti dies acabar de donar el pas, has de parlar amb ells i no rendir-te, no abandonar el que intentes aconseguir perquè arribarà un moment en que faran aquell pas, però sempre amb una mica d’empenta. Perquè aquesta edat és una edat en la que ja comencen a desenvolupar el caràcter que tindran quan comencin a créixer, i si alguna cosa es pot canviar, val la pena intentar-ho.

8.01.10

El passat divendres dia 8, va ser el primer dia del 2010 que vaig passar amb les formigues.
La classe va ser igual que sempre, l’únic canvi va ser l’estructuració de la torre. En Juan Antonio em va explicar que si sempre li posem la torre des d’un punt de la classe determinat, sempre tindran la mateixa perspectiva de la classe, per això vam canviar la torre i la vam posar en un altre lloc.
Els nens aquell dia estaven molt entusiasmats amb els seus regals de reis, i tots volien explicar que els hi havien portat.
Després de que es poessin els mitjons i tiressin la torre, van començar a jugar.
Havíem muntat una mena de tobogan on els nens em demanaven tota l’estona, que els hi lligués una corda per així poder pujar i baixar pel tobogan.
També vam muntar una tenda de campanya, van estar gronxant-se en les cordes que fan de gronxadors, van jugar a que tenien un cavall, es van disfressar i van estar saltant tota l’estona pera allà fins que va arribar l’hora de marxar. Es van treure els mitjons, es van posar les sabates i van marxar cap a casa.
Aquell dia m’ho vaig passar molt bé. Tota l’estona volien que els ajudés a fer una cosa, que els hi fes una altra cosa. Em vaig sentir molt bé entre ells, perquè noto que cada vegada tenen més confiança amb mi i ja em demanen tot el que abans els hi demanaven als seus respectius professors.