19.02.10

I un altre cop, com cada divendres vaig anar a la Tordera.
Nomes arribar la Roser em va dir que en Juan Antonio no havia vingut i que havia de preparar la classe de psico jo.
Així que vaig muntar la torre del començament de la classe, també vaig fer un tobogan i altres coses.
Quan vaig haver acabat les formigues van venir i es van treure les sabates per posar-se els mitjons.
No vaig haver de posar cap mitjó, simplement en vaig girar algun mal posat.
Aquell dia la que mes em va sorprendre va ser la Nora. Mai s’havia posat els mitjons sola i aquell dia se’ls va posar sense cap problema.
Em vaig quedar una estona mes per ajudar a l’Adrià que mai es posa els mitjons. Li vaig explicar com s’havia de fer, ja que si ho feia jo, mai aprendria.
Així que finalment vam iniciar la classe amb la caiguda de la torre.
Quan la van haver tirat, van començar a jugar.
Aquell dia molts nens acudien a mi i em demanaven coses, com pujar-los als gronxadors.
La Nora, com ja he dit abans, estava molt diferent, estava més gran, ja no era la nena vergonyosa, que no s’atrevia a res i fràgil, no, ara ja era una nena mes gran i es deixava anar amb tot i no tenia vergonya de res, perquè saltava per la classe sense entrebancar-se amb cap obstacle que li impedís avançar.
Vam plegar una estona abans ja que els nens havien d’anar a tallar una cama a la vella quaresma.
Vam cantar la cançó de la vella quaresma i els van donar unes patates fregides per repartir per la classe.
Després que es mengessin les patates van venir els pares i ens vam despedir fins al proper divendres.