26.02.10

El passat divendres dia 26, vaig emprendre el meu camí cap a la Tordera.
Quan vaig arribar vaig entrar a la classe de psico per preparar-la.
Quan vam haver acabat, vam anar a a buscar a les formigues per poder començar la classe. Es van anar traient sabates i posant mitjons de psico.
Va ser una classe normal, com la de cada divendres.
Van tirar la torre i es van posar a jugar. Vaig estar una estona als gronxadors, a les estructures, també vaig anar un parell de cops al lavabo amb els nens que havien de fer les seves necessitats..
Al final de la classe vam fer una rotllana cada alumne havia d’explicar el que mes li havia agradat fer a psico. La majoria explicaven 2 o 3 coses. I els dèiem: no només una. Pero insistien en: a mi m’ha agradat…. Pero despres…
I ja no hi havia qui els pares.
Quan tots van haver explicat alguna cosa, ens vam aixecar per anar a tallar la cama a la vella quaresma.
La vella quaresma els va donar un paquet de galetes que els nens es van menjar encantats.
Finalment els pares van arribar i ens vam dir adéu.
Ja fa unes setmanes que porto la càmera a l’escola i mai me’n recordo de fer fotos. El temps passa molt ràpid i t’ho passes tan be, ajudant-los i veient com juguen que te n’oblides de que has portat la càmera.
A veure si el pròxim divendres m’enrecordo de fer fotos, perquè es que torno a casa amb la càmera buida.

19.02.10

I un altre cop, com cada divendres vaig anar a la Tordera.
Nomes arribar la Roser em va dir que en Juan Antonio no havia vingut i que havia de preparar la classe de psico jo.
Així que vaig muntar la torre del començament de la classe, també vaig fer un tobogan i altres coses.
Quan vaig haver acabat les formigues van venir i es van treure les sabates per posar-se els mitjons.
No vaig haver de posar cap mitjó, simplement en vaig girar algun mal posat.
Aquell dia la que mes em va sorprendre va ser la Nora. Mai s’havia posat els mitjons sola i aquell dia se’ls va posar sense cap problema.
Em vaig quedar una estona mes per ajudar a l’Adrià que mai es posa els mitjons. Li vaig explicar com s’havia de fer, ja que si ho feia jo, mai aprendria.
Així que finalment vam iniciar la classe amb la caiguda de la torre.
Quan la van haver tirat, van començar a jugar.
Aquell dia molts nens acudien a mi i em demanaven coses, com pujar-los als gronxadors.
La Nora, com ja he dit abans, estava molt diferent, estava més gran, ja no era la nena vergonyosa, que no s’atrevia a res i fràgil, no, ara ja era una nena mes gran i es deixava anar amb tot i no tenia vergonya de res, perquè saltava per la classe sense entrebancar-se amb cap obstacle que li impedís avançar.
Vam plegar una estona abans ja que els nens havien d’anar a tallar una cama a la vella quaresma.
Vam cantar la cançó de la vella quaresma i els van donar unes patates fregides per repartir per la classe.
Després que es mengessin les patates van venir els pares i ens vam despedir fins al proper divendres.

carnaval amb les formigues

El passat divendres dia 12, vaig tornar a la Tordera.
Com era dia de carnaval, tots els alumnes anaven disfressats i no vam fer psico.
Així que vam estar una estona totes les formigues a la rotllana, parlant del que anàvem a fer.
Així que al cap d’una estona, vam sortir a la pista on ja hi havien tots els alumnes de l’escola. Havien muntat un escenari, i hi havia vingut una orquestra que va fer ballar als nens durant tota la tarda.
Tots els alumnes desfruitaven ballant les seves cançons que deien, per exemple que agafessin una parella, que es toquessin el nas, que ballessin un vals, que saltessin…
Les formigues estaven embovades amb la orquestra i no ballaven tant com els altres alumnes de l’escola.
Va estar molt divertit i els nens s’ho van passar d’allò mes bé.
Vam marxar una estona abans ja que havien d’anar a la classe per repartir espases o pistoles que podien ser perillosos si els nens els portaven amunt i avall.
Finalment van arribar els pares i ens vam despedir fins al pròxim divendres.