Últim dia amb les formigues i festa

El passat divendres dia 21, va ser el meu últim dia amb les formigues.
Aquell dia va venir la mare de la Marta, que és massatgista, i els va fer massatges a gairebé tots els nens, menys a dos o 4 que no volien fer-se’ls, com l’Ibai que es negava rotundament i quan li hem insistit una mica s’ha posat a plorar, però per altra banda a casa seva si que li fan massatges i cap problema, però en canvi aquí no vol. També es feien massatges entre ells. I n’hi havien que els agradava fer massatges, i n’hi havien que no.
Primer de tot els nens es van treure les sabates i es van posar els mitjons. Aquell dia la Nora es va oblidar de venir a psicomotricitat i se’n va anar amb l’altre meitat de les formigues i al final de la classe va arribar i només va poder estar escoltant el que havien fet tots els nens.
Jo vaig estar tota l’estona per allà jugant amb els nens que no es feien massatges. Vaig ajudar a pujar als gronxadors, vaig estar en un tobogan que havíem fet amb les espatlleres, per controlar que ningun nen caigués de costat i que no pugessin tots a la vegada perquè sinó segur que un queia al terra, així que anaven d’un en un i es tirava un i baixava i després un altre i així successivament. També vaig posar capes i vestits als que m’ho demanaven i vaig estar mirant així la classe una mica per sobre, mirant a tots i cada un d’ells, ja que volia disfrutar del meu últim dia amb aquestes persones excel•lents.
Al finalitzar la classe, cada nen va explicar el que havia fet aquell dia, si s’havia fet massatges, si havia fet massatges a algú, què li havia agradat mes…
I al final, quan tots han dit el que havien fet, la Roser i uns quants mes han vingut amb una cartolina de regal. M’ha emocionat molt, i encara que soc una persona molt sensible i que a la mínima m’emociono, m’he aguantat. Era una cartolina rosa amb unes quantes fotos i amb uns dibuixos que havien fet ells que se suposava que era jo. M’ha encantat moltíssim i després cada un d’ells ha vingut a fer-me un petó.
Ens hem despedit i he parlat amb la Roser per dir-li que els volia fer un regal i tot aixo i que el proper divendres aniria per dona’ls-hi, però no m’ha donat temps, així que hi aniré el següent.

El passat dimecres dia 26, han vingut alguns nens de la Tordera i altres escoles a l’institut. Les formigues no han pogut venir perquè son petits encara però igualment he anat a la festa per col•laborar. Els hem preparat una gimcana (maquillatge, buscar sugos, depilar un globos, agafar filipinos amb al boca i sense mans, entre altres) i després les alumnes que havien fet el projecte de les danses del mon, han ballat dos balls. Al finalitzar l’activitat hem tret un pica-pica. Ha estat bé, hem conegut a molts nens i he maquillat a princeses i spidermans.
M’hagués encantat que vinguessin les formigues, però no ha pogut ser, així que el proper divendres 4 m’hi passaré per dona’ls-hi el meu regal, que serà si pot ser, un llibre inventat per mi on cada personatge serà cada un de les formigues.
I aquí finalitza el meu bloc i el meu projecte, he disfrutat molt i jo votaria a que seguís endavant, perquè la gent en surt entusiasmada.
P.D:totes aquestes imatges formen part del regal que m'han fet.

14.05.10

Avui no hem fet classe de psicomotricitat, gairebé. Perquè he hagut
d’anar a dalt on estaven reunits tots els alumnes que fan aquest
projecte, juntament amb el nostre director d’institut, l’Alex, la
directora de la Tordera, la Sonia, i per últim la Jessica.
Cadascun de nosaltres ha hagut d’explicar la seva experiència, el que
li havia agradat, el que no, el que havia fet...
Després hem hagut d’omplir una enquesta que parlava més o menys del
mateix, la nostra valoració personal.
Finalment hem acabat parlant de les activitat que havíem de fer ara,
ja que el dia 26 alguns alumnes de la Tordera vindran al nostre
institut i volem prepara’ls-hi una activitat.
Quedava mitja hora per acabar, per les 5, i quan hem acabat de parlar,
hem anat tots a la classe, on he pogut estar mitja horeta amb les
formigues. Han estat jugant una estoneta, i després en Juan Antonio
els ha dit que es posessin en un matalàs perquè posaria una musiqueta
tranquila, llavors, l’Ibai ha dit que no apagués les llums i hem
apagat només una llum, per raons que després explicaré.
Després els nens s’han tret els mitjons, s’han posat les sabates, i
han anat tots a la classe.
Quan en Juan Antoio i jo estàvem recollint la classe, m’ha explicat
que al principi de la classe, volia fer una activitat amb ells i ha
hagut de tancar els llums, però l’Ibai no ha volgut, i s’ha posat a
plorar perquè no volia les llums tancades, per això a la segona
vegada, hem tancat només una llum.
Però es molt estrany perquè no volia treure les sabates, l’altre dia no volia que li féssim massatges i tampoc vol que apaguin la llum... perquè a més a més, no es que et digui que no però amb una mica de flexibilitat, sinó que et diu que no, amb molta serietat,
perquè si ho fas, es posa a plorar.
Però suposo que son coses d’infància, amb l’edat s’aniran passant.

7.05.10

El passat divendres, vaig tornar a anar amb les formigues.
Va ser un dia normal, però al principi vam deixar que els nens es
treiessin les sabates i es posessin els mitjons tot sols, per veure com
s’apanyaven. I una vegada havien acabat, havíem de mirar que els
tinguessin ben posats i llavors ja podien entrar.
Vam jugar normal, com cada dia, vaig estar molt a les estructures,
perquè tots volien pujar-hi i havia d’estar molt atenta a cadascun
d’ells perquè no posessin un peu malament i caiguessin, així que els
hi havia de dir que anessin d’un en un per si a cas. La Fatima i
l’Ibai, pujaven i saltaven perfectament, i no es queien mai. En canvi
els altres no sabien com fer per posar els peus correctament per no
haver de caure, i quan venia jo i em posava al seu costat m’agafaven i
es deixaven anar, llavors els havia d’ajudar a posar correctament els
peus per arribar a dalt i tornar a baixar.
Ara sempre, o almenys la majoria de vegades, quan els nens fan alguna
cosa que per ells es molt forta o especial, o diferent del que fan
normalment, ja diuen: “Joana, Joana, mira el que faig ehh”. I quan ja
ho han fet, els hi dic: “Molt be, molt be”. I després tornen a fer-ho
i si no son ells, uns altres, perquè els feliciti. I una vegada han
acabat amb mi, van al Juan Antonio o a la Roser.
Al final de la classe, quan hem acabat de recollir, en Juan Antonio ha
tret unes pilotetes per fer massatges, i ens han repartit amb grups de
dos, per fer massatges mútuament, jo li he fet a en Pau Bosque, que
volia més fer-los ell, que no que li fecin.
Per altra banda, l’Ibai s’ha negat a que li facin massatges, i deia
que noi que no, i que no...Passava el mateix amb el tema de que no
volia treure’s les sabates, ara no vol que li fem massatges...
Finalment a arribat l’hora de marxar, hem sortit de classe i han
arribat els pares.

30.4.10

El passat divendres vaig retornar a la Tordera, com cada divendres.
Aquell dia vam fer una classe totalment diferent a las que feiem normalment. Primer de tot amb en Juan Antonio vam distribuir matalassos, coixins, roba, espatlleres, estructures… i després em va ensenyar que els nens estaven pintant un cuadre molt gran i que la meitat del grup de les formigues l’havia començat i ara l’altre meitat l’havia d’acabar.
Així que vam anar a buscar a les formigues. Aquell dia la Roser no podia ser-hi i vam agafar als nens i els vam distribuir els mitjons. Es van treure les sabates i es van posar els mitjons i un cop tot posat van entrar a dintre on en Juan Antonio els hi va explicar el que havien de fer en aquella classe.
Es van triar tres pintures: marró, vermell i rosa. I a partir d’aquí anaven venint de tres en tres mentre els altres nens estaven als matalassos i es van posar a pintar. Pintaven amb les mans, que les tenien plenes de pintura. I anaven posant-hi mans o els dits.
Va estar molt bé. Alguns es van embrutar força però era pintura fàcil de treure. Aquell dia feia molta calor i vam haver de treure molts jerseis perquè els nens estaven suant molt. A més a més a la classe de psicomotricitat hi entra el Sol de ple.
La Nora aquell dia es va comportar amb molta normalitat, estava molt esverada i no parava de moure’s.
I els nens també estaven molt mogudets, vaig haver de crida’ls-hi molt l’atenció perquè amb el calor suposo que anaven a mil per hora. Finalment cadascú va haver d’explicar el que havia fet i amb el color que havia pintat el cuadre.
Es van treure mitjons, es van posar sabates i cap a casa i fins divendres que ve.
Aquell dia vaig portar la càmera, el que passa es que era justament un dia en que uns quants estaven pintant i no vaig poder fe’ls-hi fotos a tots junts, però bueno, les penjo tot seguit.

Sant Jordi amb les formigues

El passat divendres, el dia de Sant Jordi, no vam fer psicomotricitat, ja que l’escola havia preparat una activitat per fer. Aquesta activitat consistia en un conte que havien preparat els alumnes de tota l’escola amb els seus professors corresponents. On P3 començava i 6è acabava el conte. Feien un trosset de conte cada classe de la Tordera i aquell divendres vam ajuntar-nos tota l’escola al gimnàs, la tutora de cada classe llegia el fragment de conte que havia escrit, el següent tutor el seguiment i així continuament.
No vaig estar gaire amb les formigues, ja que totes estaven escoltant molt atentament el conte que havien escrit entre tota l’escola. Finalment, al acabar, vam tornar a la classe fins que els van venir a buscar.

16.4.10

Avui dia 16, quan he arribat, m’he posat a fer la torre, una vegada acabada la distribució de la classe, hem anat a fora a buscar a les formigues que s’han tret les sabates i posat els mitjons molt perfectament.
Aquesta vegada hem incorporat els xurros i les cordes, perquè els nens puguin jugar.
Han estat saltant, jugant amb les cordes, amb els xurros, als tobogans, a d’iglú, amb les disfresses…
Després d’acompanyar a la Lara i a la Fatima al labavo, en Juan Antonio m’ha dit que agafés unes pilotetes per fer uns quants massatges als nens. Al principi han vingut 5 o 6 nens però s’han cansat de seguida, i la única que s’ha quedat tota l’estona fins que ha sigut hora de recollir, ha sigut la Fatima, no volia marxar, estava molt relaxada, casi adormida.
Però ha arribat la hora de recollir i la majoria s’han posat a recollir. Però la classe encara no s’havia acabat, després de recollir-ho tot, en Juan Antonio ha tret 3 caixes amb peces de fusta per poder fer construccions, alguns han fet cases, altres torres, també un poble o fins i tot un sol solet.
Pero finalment ha arriabat la hora de marxar i s’han tret els mitjons i s’han posat les sabates per despedir-se i marxar a les seves cases.

9.4.10

El passat divendres dia 9 vaig retornar a la rutina d’anar a jugar amb les formigues. Quan vaig arribar, la Roser em va dir que en Juan Antonio s’havia posat malalt així que vaig haver de muntar la classe jo. Després de distribuir les estructures, els matalassos, les disfresses i la torre, vaig sortir al passadís on els nens s’estaven treien sabates i posant mitjons.
Finalment van entrar a la classe i després de tirar la torre es van posar a jugar.
La Nora ja des de un principi es va posar a plorar. La Roser i jo vam estar parlant d’ella, perquè sempre intenta fer aquestes cridades d’atenció i no sabem el perquè. Perquè el que ella vol es que tothom estigui pendent d’ella en tot moment, i li donem tot el que ella vulgui, però no en sabem el motiu. Així que després d’estar tota l’estona plorant la vam incitar perquè vingués una estona a jugar als gronxadors on va semblar que s’ho passés perfectament, ja que se la veia riallera.
Per altra banda, em vaig passar tota l’hora amb les teles, disfresses i roba, disfrassant-los de pirates, princeses, cavallers… La Marianne, una nena musulmana, em va fer posar-li unes capes pel voltant del seu cap i va quedar preciosa, semblava una dona de la seva religió, que sempre van vestides amb túniques i peces de roba per tot el cos.
Al acabar la classe, els nens ens van explicar una cosa que havien jugat.
Quan va ser hora d’anar-se’n, van venir els pares i tots van marxar a casa seva.

26.3.10

El passat divendres 26 vaig anar a veure a les formigues per últim cop abans de les vacances de setmana santa. Quan vaig arribar en Juan Antonio estava enganxant unes fletxes pel pati, així que em vaig quedar ajudant-lo a enganxar-les. Un cop enganxades totes les fletxes, vam entrar a l’escola on els nens estaven esperant a la vella quaresma per poder tallar-li les dos ultimes cames que encara li quedaven. Després de tallar-li ens va explicar que havia preparat una gimcana per a tots, i que cada curs havia de seguir les fletxes d’un determinat color, las de P-3 eren de color blau. Després d’explica’ls-hi als nens el que anàvem a fer, vam començar a seguir les fletxes blaves i de tant en quan ens anàvem trobant unes petites proves per fer. La primera era ballar un ball, la segona i la tercera, dues endevinalles. Durant tota la gimcana la Nora es va estar queixant de que tenia fred, però la Roser em deia que simplement era perquè volia una mica d’atenció. Però després va començar a dir que tenia pipi i no parava d’insistir i insistir, així que finalment una professora em va dir que l’acompanyes al lavabo, però un cop dintre li vaig dir que s’assegués i em va dir que no, que no tenia pipi. Encara no sabem perquè però la Nora sempre busca cridades d’atenció, que la gent li faci cas, que estiguin a sobre seu, i sobretot ara que sap que també em te a mi, em ve a buscar. Finalment vam arribar a un tobogan, on hi vam torbar dos conills de xocolata, tots entusiasmats van tornar a la classe on es van menjar la xocalata encantats.

19.3.10

Un altre cop, vaig a veure a les formigues, que m’esperen amb moltes ganes de jugar pels matalassos, el que passa és que abans de tot ens toca anar a tallar una altra cama a la vella quaresma. Aquell dia els nens estan molt esverats i la vella quaresma s’emprenya una mica i al final no els dóna res de menjar. Però els nens comencen a fer cas, callen i reben alguna cosa per menjar al finalitzar les classes.
Quan ja han acabat anem tots a la classe de psico i fem una altra classe normal, amb la caiguda de la torre i els matalssos i coixins per jugar.
Però quan arriba l’hora de recollir, no recullen tots. Alguns segueixen jugant mentre els seus companys recullen. Llavors al finalitzar la classe ens hem posat a parlar, perquè no pot ser que juguin i després no recullin aquell material que han utilitzat. Però això és una cosa difícil i s’haurà de repetir molts cops perquè els nens entenguin la importància de recollir, perquè si utilitzes una cosa, després l’has de guardar.
Finalment, ens hem tret mitjons, ens hem posat sabates i hem marxat tots capa a casa.

12.3.10

El passat divendres, va ser un divendres normal com els de sempre. Primer de tot vam anar tots a veure a la Vella Quaresma, a la qual encara havien de tallar unes quantes cames. Li vam tallar una i ens va donar alguna cosa per menjar. Llavors després ens vam dirigir cap a psico amb en Juan Antonio. Com que la classe ja la teneiem preparada, només va fer falta treure’s les sabates i posar-se els mitjons de psico i poc després, va començar la classe.
Com cada divendres em començat tirant la torre, ens em posat radera i quan em dit: formigues (la paraula màgica), els nens han vingut corrents i l’han tirat.
He estat una mica amb tots. A alguns els hi posava la capa i els disfrassava, a altres els ajudava a pujar als gronxadors, també els mirava una mica mentre pujaven per les estructures ja que hi han alguns que encara els hi costa i poden caure i fer-se mal.
Després ha arribat la hora de recollir, i quan em acabat ens em tret mitjons, ens em posat sabates i em anat tots cap a casa, ja que no ha donat temps perquè cadascú expliqués el que havia fet durant la classe.

5.3.10

Com cada divendres, el dia 5 vaig anar a la classe de les formigues un altre cop.
Abans de res vam anar a tallar la cama a la vella quaresma, aquesta vegada havien decidit que la tallaríem abans de començar les classes, així que d’ara en endavant abans de començar psico haurem d’anar a tallar la cama de la vella quaresma.
Aquell cop tornava a portar la càmera a veure si aquesta vegada me’n recordava de fer-ne.
Després de preparar la classe per a les formigues, les vam anar a buscar i la Roser ens va dir que aquell dia ella no podria ser-hi perquè tenia que ocupar-se de l’altre meitat de la classe. Així que les formigues van venir, es van treure les sabates i es van posar els mitjons de psico.
Va ser un dia normal, com tots els altres els nens van estar jugant amb una mena de tobogan que havíem construït on no parava de pujar-hi tothom i tots volien pujar-hi a la vegada, cosa que no podia ser, ja que es podrien arribar a fer mal.
Mentre jugaven vaig aprofitar per agafar la meva càmera i començar a fer unes quantes fotos. No vaig poder fer-ne moltes perquè no podia perdre de vista als nens ja que aquella vegada nomes érem en Juan Antonio i jo.
Al final de la classe en Juan Antonio va treure com una mena de manta on s’hi posaven a sota amb la qual els nens van disfrutar molt jugant-hi.