9.4.10

El passat divendres dia 9 vaig retornar a la rutina d’anar a jugar amb les formigues. Quan vaig arribar, la Roser em va dir que en Juan Antonio s’havia posat malalt així que vaig haver de muntar la classe jo. Després de distribuir les estructures, els matalassos, les disfresses i la torre, vaig sortir al passadís on els nens s’estaven treien sabates i posant mitjons.
Finalment van entrar a la classe i després de tirar la torre es van posar a jugar.
La Nora ja des de un principi es va posar a plorar. La Roser i jo vam estar parlant d’ella, perquè sempre intenta fer aquestes cridades d’atenció i no sabem el perquè. Perquè el que ella vol es que tothom estigui pendent d’ella en tot moment, i li donem tot el que ella vulgui, però no en sabem el motiu. Així que després d’estar tota l’estona plorant la vam incitar perquè vingués una estona a jugar als gronxadors on va semblar que s’ho passés perfectament, ja que se la veia riallera.
Per altra banda, em vaig passar tota l’hora amb les teles, disfresses i roba, disfrassant-los de pirates, princeses, cavallers… La Marianne, una nena musulmana, em va fer posar-li unes capes pel voltant del seu cap i va quedar preciosa, semblava una dona de la seva religió, que sempre van vestides amb túniques i peces de roba per tot el cos.
Al acabar la classe, els nens ens van explicar una cosa que havien jugat.
Quan va ser hora d’anar-se’n, van venir els pares i tots van marxar a casa seva.