14.05.10

Avui no hem fet classe de psicomotricitat, gairebé. Perquè he hagut
d’anar a dalt on estaven reunits tots els alumnes que fan aquest
projecte, juntament amb el nostre director d’institut, l’Alex, la
directora de la Tordera, la Sonia, i per últim la Jessica.
Cadascun de nosaltres ha hagut d’explicar la seva experiència, el que
li havia agradat, el que no, el que havia fet...
Després hem hagut d’omplir una enquesta que parlava més o menys del
mateix, la nostra valoració personal.
Finalment hem acabat parlant de les activitat que havíem de fer ara,
ja que el dia 26 alguns alumnes de la Tordera vindran al nostre
institut i volem prepara’ls-hi una activitat.
Quedava mitja hora per acabar, per les 5, i quan hem acabat de parlar,
hem anat tots a la classe, on he pogut estar mitja horeta amb les
formigues. Han estat jugant una estoneta, i després en Juan Antonio
els ha dit que es posessin en un matalàs perquè posaria una musiqueta
tranquila, llavors, l’Ibai ha dit que no apagués les llums i hem
apagat només una llum, per raons que després explicaré.
Després els nens s’han tret els mitjons, s’han posat les sabates, i
han anat tots a la classe.
Quan en Juan Antoio i jo estàvem recollint la classe, m’ha explicat
que al principi de la classe, volia fer una activitat amb ells i ha
hagut de tancar els llums, però l’Ibai no ha volgut, i s’ha posat a
plorar perquè no volia les llums tancades, per això a la segona
vegada, hem tancat només una llum.
Però es molt estrany perquè no volia treure les sabates, l’altre dia no volia que li féssim massatges i tampoc vol que apaguin la llum... perquè a més a més, no es que et digui que no però amb una mica de flexibilitat, sinó que et diu que no, amb molta serietat,
perquè si ho fas, es posa a plorar.
Però suposo que son coses d’infància, amb l’edat s’aniran passant.