5.02.10

El passat divendres quan vaig arribar la Roser em va dir que no hi hauria classe de psicomotricitat, ja que aquella tarda venia el Consell del Bull, format per pares dels nens de la Tordera. I aquests passaven per cada classe i feien unes brometes durant 2 minuts. La Roser em va dir que em quedés amb ells per així poder-la ajudar juntament amb l’altre professora de les formigues. Aquell dia en David havia portat una joguina que va passar per la rotllana de la classe, o sigui per tot els nens que miraven atentament aquell petit artefacte. En acabar els nens van anar al lavabo i a veure aigua. Després la Roser va dibuixar unes antenes a cada nen. Estaven entusiasmats de ser unes formigues. A la Roser se li va ocorre agafar confeti. Vam repartir el confeti als nens per quan arribés el Consell del Bull tirar-li per sobre. De sobte van entrar, van arribar. Alguns nens van saltar entusiàstics i van tirar el confeti, altres que simplement es van quedar embovats sense saber ben bé que fer, altres ploraven... Després vam agafar les jaquetes i vam sortir a fora on estaven tots els cursos esperant que el consell del bull parlés davant d’ells i els digués quatre coses. La Nora no parava de plorar des de la classe que seguia plorant i no va parar fins que no es va acabar tot, que li vaig dir que ja havien marxat que no es preocupés que aquestes persones eren bones i que estaven allà per fer riure als nens, i que ara tornàvem a la classe per marxar a casa. Llavors em va mirar i va parar de plorar.
El Consell del Bull va posar 5 consignes o condicions per a cada dia. Com per exemple: El dilluns tots els nens tenen que venir amb unes ulleres negres pintades a la cara, el dimarts amb uns pantalons blaus i una camiseta del pare o de la mare, el dimecres havien de portar un pitet, el dijous un barret i l’últim dia, el divendres han de venir disfressats.
Quan va acabar el discurs vam estar ballant una estona fins que vam tornar a entrar a la classe.
El pròxim divendres és carnestoltes així que aniré a veure de que van disfressats les formigues, ja que encara no m’ho han explicat.