22.01.10

El passat dia 22 com cada divendres vaig anar a la Tordera a passar un altre tarda amb les formigues. Quan vaig arribar la classe ja estava muntada així que en Juan Antonio i jo vam estar esperant les formigues per començar la classe.
La classe de les formigues està separada en dos grups, i els dimecres mitja classe fa psicomotricitat i l’altre meitat la fa divendres amb mi. Jo tinc el grup groc.
Doncs aquell dia la Roser ens va dir que havien faltat bastants del grup groc i si s’hi podien afegir l’altre meitat del grup. Així que aquell dia vam fer una classe de molts nens. Els nens jugaven a que eren cavallers i es posaven una capa i amb una pica feien veure que era la seva espasa i finalment amb un coixí es muntaven el seu propi cavall imaginari. La Marta com sempre, estava als gronxadors amb les seves amigues. I tots feien el seu propi joc.
Aquell dia vaig estar amb un nen de l’altre grup que es va voler muntar un cau de formigues, un formiguer. Però clar tots els nens quan passaven sense voler, li destrossaven el cau i ell s’enfadava i plorava. Així que li vaig dir que féssim el cau una mica més apartat, on els nens no el destruïssin. Al principi va tenir èxit, i ell estava allà amagat sota els coixins en els seu “cau”. Però els nens se’n van adonar i de seguida van voler jugar amb ell. I aquí es va crear el problema, ja que ell volia el seu cau per ell sol. Així que després d’una estona de plorar i plorar li vaig dir que entre tots els nens muntessin un cau que servís per a totes les formigues, ja que en un cau les formigues no viuen soles. Després de convence’l van començar a muntar i tot va anar molt millor.
Aquell dia va faltar l’Ibay i no vam poder veure si es treia les sebates o no. Així que esperem que el pròxim dia vingui per poder veure si el que vingués la seva mare va funcionar només per aquell dia o per tots els que estan venint després.